dilluns, 17 d’octubre del 2011

Calendari oficial de Festes laborals per l'any 2012 a Catalunya


ORDRE
EMO/80/2011, de 27 d’abril, per la qual s’estableix el calendari oicial de festes laborals per a l’any 2012.

Article 1
a) Seran festes laborals a Catalunya durant l’any 2012 les següents:

6 de gener (Reis)
6 d'abril (Divendres Sant)
9 d’abril (dilluns de Pasqua Florida)
1 de maig (Festa del Treball)
15 d’agost (l’Assumpció )
11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya)
12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya)
1 de novembre (Tots Sants)
6 de desembre (Dia de la Constitució)
8 de desembre (la Immaculada)
25 de desembre (Nadal)
26 de desembre (Sant Esteve)

b) Atès que el 17 de juny, festa d’Aran, coincideix en diumenge, no s’escau l’aplicació del Decret 146/1998, de 23 de juny, pel qual es modifica el Decret 177/1980, de 3 d’octubre, sobre el calendari de festes fixes i suplents al territori d’Era Val d’Aran.

Article 2
A més de les festes esmentades es fixaran, mitjançant una ordre d’aquest Departament, dues festes locals, retribuïdes i no recuperables, a proposta dels ajuntaments.

Article 3
De conformitat amb el Decret 319/1993, de 28 de desembre (DOGC de 3.1.1994), i en relació amb el que disposa l’article 48.7 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, el calendari laboral anual tindrà efectes com a calendari de dies inhàbils pel que fa al còmput de terminis administratius a Catalunya.

Barcelona, 27 d’abril de 2011
F. XAVIER MENA
Conseller d’Empresa i Ocupació

dijous, 13 d’octubre del 2011

La Uier organitza una “Proposta de treball conjunt per a un objectiu comú: La reactivació econòmica del Ripollès”

El passat divendres 7 d’octubre va tenir lloc a les instal·lacions de la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès (UIER) la jornada inicial per a començar un treball conjunt per a la reactivació econòmica del Ripollès.

Un gran èxit d’assistència, amb la presència d’institucions polítiques, econòmiques i socials. La iniciativa vol conciliar objectius per a crear grups de treball que reflexionin i treballin conjuntament per a la dinamització dels diferents sectors econòmics de la comarca, per a més endavant traçar les línies d’acció concretes.
Entre el centenar d’assistents hi havia empresaris i representants de tots els sectors: comerç, turisme, hostaleria, indústria, sector primari, sanitari, etc.

La iniciativa de la UIER ha estat rebuda amb entusiasme per les institucions i organismes convocats. En aquest sentit, l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, assenyalava “Cal fer un full de ruta comú i treballar tots junts per a fer bullir l’olla i evitar duplicitats”. Així mateix Miquel Rovira, president del Consell Comarcal del Ripollès afegia “Hem de buscar la complicitat intracomarcal i intercomarcal”.

El president de la UIER, Eudald Castells, molt directe en les seves aportacions incidia “Oblidem tot allò que ens separa per anar tots a per la dinamització econòmica. Serem molt pesats per trobar aquesta unitat”.
El president del Consorci Ripollès Desenvolupament, Josep Mª Farrés deia “La clau està en que les entitats vagin agafades de la mà, perquè sinó perdem força”. Ramon Vilardell, president de la Fundació Eduard Soler explicava “ Nosaltres hi ajudarem amb el que faci falta”.

La UIER i molt especialment el seu president i amfitrió de l’acte, Eudald Castells, fan una crida a tothom qui cregui que pot aportar quelcom al propòsit de la reactivació econòmica de la nostra comarca a incorporar-se en algun dels diferents grups de treball: Indústria/Serveis – Turisme/Hostaleria/Lleure – Comerç/Artesania – Transports/Infraestructures/Comunicacions – Sector Primari – Formació.
D’aquesta manera, la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès vol seguir fent extensiva a tothom la invitació de participar en la proposta de treball ja exposada.

dimecres, 27 de juliol del 2011

ES BUSCA GENT AMB OFICI

Tots sabem que el mercat de treball no està en els seus millors moments i que les dades econòmiques no són gaire optimistes en aquest aspecte. Però, tot i l’ elevat índex d’atur i les xifres negatives, encara ens trobem amb ofertes de treball sense cobrir com a conseqüència de la falta de professionals. Pot semblar una incongruència però no ho és. La societat avui en dia peca d’un important buit de professionals capacitats per ocupar determinats llocs de treball, llocs on encara es generen oportunitats.

Si ve és cert que algunes d’aquestes professions esdevenen de titulacions universitàries, hi ha un gran nombre d’ofertes de treball que fan referència a titulacions de formació professional.

Venim dels anys 90 quan la societat va inculcar la necessitat d’estudiar carreres universitàries. Doncs bé, ara ens trobem amb un important dèficit de perfils capacitats per desenvolupar determinades professions.

Les noves generacions, que van ignorar la possibilitat d’estudiar un ofici, la pèrdua de la transmissió hereditària dels negocis, la pèrdua de la cultura de l’esforç, el mercat competitiu, la innovació de les TIC, etc. Tots són elements que han contribuït en la dificultat de trobar gent jove que vulgui dedicar-se a un ofici.

És cert que existeixen llocs de treball molt buscats que requereixen carreres universitàries com: enginyeria informàtica, metge, farmàcia, i fins i tot, administració i direcció d’empreses o econòmiques -per llocs de treball relacionats amb vendes i exportació, ara que les empreses necessiten obrir i mantenir mercat - Però també és cert que s’han convertit en professions de difícil cobertura perfils com: mecànic, electricista, electrònic, torner, calderer, perruquer, fuster, carnisser etc, titulacions clarament lligades amb la formació professional. Degut a la crisis econòmica són llocs de treball que, malgrat no estar buscats amb gran quantitat, quan les empreses es troben amb la necessitat de cobrir-los, tenen dificultats. Passa molt temps des de que sorgeix la necessitat fins que es troba el professional. Fins i tot, algunes vegades no s’arriben a cobrir.

És ara, doncs, quan la societat intenta promocionar i fomentar la formació professional per poder respondre a una gran demanda social i per poder obrir oportunitats a la gent jove. S’entenen aquesta formació com una possibilitat per poder complir grans trajectòries professionals i, fins i tot, passar per davant d’algunes carreres universitàries. És lluita per la recuperació dels oficis i pel reconeixement de certs llocs de treball donant prestigi a la formació professional perquè aquesta permeti un millor encaix entre l’oferta i la demanda.

Montse Anglada. Àrea Ocupació.

divendres, 3 de juny del 2011

PROGRAMA FORMA I CONTRACTA

El programa FORMA i CONTRACTA és un programa subvencionat per el Servei d’Ocupació de Catalunya orientat a la formació professional per a l’ocupació amb compromís de contractació per part de les empreses que hi participin.


El programa consisteix en la organització d’una sèrie d’accions formatives orientades al 100% a formar a les persones en un lloc de treball concret. És a dir, les persones es formaran per adquirir coneixements habilitats i capacitats, que més endavant, portaran a la pràctica quan ocupin el lloc de treball per el qual han estat formades.

Les accions d’aquest programa s’adrecen prioritàriament a persones en situació d’atur amb l’objectiu principal d’aconseguir la inserció o reincerció laboral d’aquestes i cobrir, al mateix temps, aquelles ocupacions que requereix el sistema productiu.

La importància del programa és assegurar l’eficàcia mitjançant el compromís de contractació, per part de les empreses que hi participen, en contractar un mínim d’un 60% de les persones formades, entenent coma persones formades les que han assistit un mínim del 70% de les accions formatives.

No és necessari que les accions formatives estiguin organitzades i planificades per la mateixa empresa si no que aquesta ho podrà derivar o subcontractar a una altra entitat. Aquestes accions formatives seran 100% subvencionades pel SOC.

Una vegada les persones han estat formades, l’entitat que hagi adquirit el compromís de contractació haurà de realitzar una selecció de les persones que voldrà contractar i fer aquesta contractació efectiva en un termini no superior a 4 mesos després de la finalització de la formació. El contracte no podrà ser inferior a 6 mesos a jornada completa o el temps equivalent si parlem de temps parcial.
Les sol•licituds es podran presentar fins el 31 d’octubre de 2011. Les empreses podran participar dins les accions formatives que des de la Unió Intersecotrial Empresarial del Ripollès s’organitzaran tenint en compte continguts formatius adaptats a les necessitats de les empreses.

Les empreses que es trobin amb futures necessitats de contractació poden dirigir-se a la nostra entitat per informar de les característiques d’aquests llocs de treball a cobrir. A partir d’aquí es procedirà a l’organització i impartició de la formació: es formaran a les persones des d’una basant teòrica a les nostres instal•lacions i des d’una basant pràctica dins la mateixa empresa (si aquesta ho considera necessari).

Cal destacar la importància d’aquest programa ja que significa una oportunitat per les empreses que tenen previsió de contractar. Aquestes empreses poden formar les persones per un lloc de treball concret abans de ser contractades, tenint en compte les característiques d’aquest lloc a ocupar i sense cap cost per aquesta.



Montse Anglada Guillamet
Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès
Responsable Àrea d’Ocupació
rocupacio@uier.org

dimecres, 1 de juny del 2011

La gestió del canvi

Ningú pot negar que l’entorn en el qual estem vivint és un entorn incert i canviant. Aquests canvis representen per a les persones situacions de transició que les desorienten. Passa el mateix si parlem d’empreses i organitzacions.

Tots sabem que els canvis són necessaris però també sabem que la paraula canvi, en un primer moment, ens porta a pensar en conceptes com: incertesa, transició, pèrdua de control, període d’adaptació, etc. Això fa que, en general, es produeixi una resistència al canvi. Tant és així, que sempre s’ha dit que l’home és una animal de costums. A les persones ens agrada tenir el control per sentir-nos més segurs i ens agrada aferrar-nos a aquelles estratègies que ens van servir en un passat. De manera semblant, les famílies, les organitzacions i les societats evolucionen o creen pautes que, una vegada establertes, no deixen pas fàcilment a la novetat.

La necessitat de dominar el canvi és, doncs, un dels majors desafiaments de les organitzacions del segle XXI. Les empreses han d’evolucionar i tirar endavant. Per fer-ho, és un imperatiu, estar obert al canvi. No és una tasca fàcil ja que això vol dir, per l’empresa i les persones que la formen, renunciar a certs hàbits, a adquirir-ne de nous, a oblidar certs vincles que havien estat importants però que esdevenen irrellevants, a perdre el control de determinats procediments, i a adquirir-ne de nous. Malgrat això, tots som conscients de la necessitat d’obrir-nos als canvis com una manera de sobreviure. De fet, tant si parlem de persones com d’organitzacions, aquestes han de veure el canvi com una oportunitat i no com un càrrega o fins i tot una tragèdia.

És aquí quan entra en joc la capacitat de les persones, dins de les organitzacions, per adaptar-se als canvis. No es produirà cap canvi si les persones no modifiquen certes actituds. Per fer-ho, les persones han de veure el canvi com una manera d’aprendre, de créixer i d’evolucionar. Han de veure el canvi com una manera de progressar professionalment més enllà dels estudis i coneixements ja adquirits. En aquest sentit, serà necessària una tasca del directiu o del líder ja que aquest haurà de creure en el canvi per poder-lo justificar i per poder explicar avantatges i inconvenients. Haurà de demanar la cooperació de tots els seus col•laboradors fent-los partícips del nou projecte. Per tant, s’haurà de gestionar el canvi des de les persones perquè, si hi ha un cavin extern, hi ha d’haver un canvi intern. Un canvi dins les organitzacions però també dins de les persones.



Montse Anglada Guillamet

Responsable Àrea ocupació. UIER

dijous, 26 de maig del 2011

La retenció del talent avui en dia

Si alguna cosa podem dir, actualment, en plena crisi econòmica i laboral, és que s’està deixant de banda el millor de les persones o, fins i tot, a les persones. Conceptes com investigació, desenvolupament, innovació, talent etc. que fins ara s’havia intentat potenciar des de les empreses, han quedat en un segon pla. Les empreses, sobretot les petites i mitjanes empreses, entenen aquests conceptes com aspectes a tenir en compte en èpoques de bonança.


La gestió dels recursos humans, tot i ser entesa per aquestes empreses com a prescindible en temps de rescissió econòmica, pot ser més important fins i tot que en millors èpoques. Tot i la dificultat d’aquestes en la utilització d’aquests tipus d’estratègies, la retenció més que no pas la inversió en nou talent, pot ser una bona alternativa.

Si bé és cert que les grans companyies i organitzacions són les que poden aplicar pràctiques innovadores de recursos humans, la retenció de talent dins d’una empresa és una opció viable i perfectament aplicable a totes les empreses i a tots els nivells. La rigidesa interna i altres sistemes caducs han de ser substituïts per la transparència i les bones pràctiques. La identificació dels treballadors amb més iniciativa, els més implicats o amb més projecció, saber qui aporta què etc. ha d’anar acompanyat d’una distinció, motivació i una potenciació del desenvolupament de les persones. L’empresari ha d’aprendre a premiar el treballador, a mimar-lo. Ha d’incorporar nous sistemes que van més enllà de la retribució.

Cal destacar que la gestió dels recursos humans no és fàcil i que s’ha d’anar cultivant de manera continuada i sense pressa. Les empreses que en l’actual moment han optat per aplicar polítiques d’aquest tipus s’han trobat amb pocs resultats. Són empreses que abans de la crisi tampoc tenien en compte aquest tipus d’estratègies. Per contra, quan la conjuntura econòmica millori seran aquestes mateixes les que més opcions tindran de perdre capital humà.

El factor humà crea un valor diferencial enfront als competidors i pot arribar a ser el millor coneixedor dels punts forts i dèbils d’una empresa. Així doncs, la retenció de talent és la millor inversió que una empresa pot fer, entenent aquest talent com a base del seu coneixement i competitivitat.



Montse Anglada
Àrea Ocupació UIER

SABER ESCOLTAR

Segurament si et diuen que has d’aprendre a escoltar amb els ulls et semblarà una tonteria o, simplement, no entendràs que t’estan dient. Doncs bé, aquest és el títol del llibre del qual vaig assistir a la seva presentació. En un primer moment també em va cridar l’atenció però de seguida vaig saber de què es tractava. La veritat és que, a vegades, només necessites que algú t’expliqui les coses des d’un punt de vista diferent, per entendre-les i per interioritzar-les. Aquesta vegada, el tema va ser: saber escoltar. Saber escoltar vist com un procés fotogràfic.


Concretament, saber escoltar dins el món empresarial. Un món on tothom va enfeinat, on tot és urgent, on a tothom li falta temps, on el temps és or i on la manera d’optimitzar-lo és essencial. Tot això serveix d’excusa, sovint, per justificar el fet que ens oblidem de coses tant importants com pot ser escoltar. La gent que estem dins el món dels recursos humans en som més conscients, però, tot i això, ens és igualment difícil. A vegades és cosa de cinc minuts, cinc minuts que poden ser, en molts casos, la solució a algun problema, el sorgiment d’una idea, o, simplement, la presa de consciència que tots som persones. A tots ens agrada ser escoltats i a la feina, també.

Cal ser conscient que, darrera un professional, sempre hi ha una persona. Tot i que és senzill de dir, a vegades, és difícil de tenir en compte. I més si ens ho mirem des del punt de vista d’un directiu. De fet, és aquest, qui més n’hauria de ser conscient ja que és bàsic per el bon funcionament de la companyia, un bon funcionament de l’equip humà. Només si les persones es senten escoltades, recolzades i acompanyades sentiran que pertanyen a una companyia i es sentiran implicades en un projecte. Acompanyar a les persones dins una organització en el seu creixement personal i professional ajudarà a fidelitzar a aquestes persones dins una empresa. Això augmentarà la motivació, l’optimisme, el compromís, la creativitat i la innovació d’aquestes, la qual cosa repercutirà en els resultat generals de la companyia. I el que es més important, facilitar el creixement de les persones t’ajudarà també a créixer com a professional i com a persona.

Ens hem de parar a escoltar les persones i fer-ho com si tinguéssim la intenció de fer una fotografia. Ens hem de concentrar en allò que volem escoltar, triar un espai i sortir de tota distracció, apropar-nos a la persona i captar el que ens està explicant.

Hem d’aprendre a escoltar als que ens envolten i a les persones que pertanyen a un equip o empresa. Hem de tenir en compte les opinions, els consells, els suggeriments, etc i, no només això. Ens hem de ficar a la pell dels altres sense contagiar-nos de les circumstàncies i sentiments d’aquestes per poder entendre els seus comportaments i pensaments. No ens podem deixar endur per etiquetes ni prejudicis. Hem d’escoltar i no podem utilitzar aquesta escolta per desfogar-nos o explicar els nostres problemes. Hem de ser objectius, ajudar als nostres col•laboradors a analitzar les situacions, a analitzar-se a ells mateixos i a analitzar els seus problemes. Només així les persones avançaran i les empreses també. No cal ser un expert, no cal ser un professional ni un psicòleg, només cal, com diu el llibre, mirar des del visor d’una càmera.

Montse Anglada. Àrea d’Ocupació UIER