La primera reflexió és com és possible que existeixin una cosa anomenada “piquets informatius” en el segle XXI, i en el temps dels web 2.0, tot i que dins la comarca del Ripollès aquests si que varen complir la missió d’informar.
La segona reflexió és que tot i la acció dels piquets la activitat no es va aturar i que segons les dades recollides per la UIER al Ripollès la afectació va ser en general del 28,6%. Nosaltres hem comparat aquestes dades amb els consums elèctrics de la comarca que amablement ens han subministrat les empreses proveïdores.
Aquestes dades reafirmen les dades de la UIER i la poca incidència de la vaga dins la activitat general de la comarca, que a la petita i mitjana empresa i segons les dades que ens varen anar arribant posteriorment al dia 29 va ser del 10.89%, i va arribar al 52% a les grans empreses i a un 19% a l’administració.
Totes aquestes dades estan fetes amb una anàlisi estadística del 22% de la població activa del Ripollès. Varem analitzar dades via correu electrònic i trucades de seguiment a més de 230 empreses de les que varem aconseguir dades fiables de 75 d’elles entre indústria, serveis i administració pública, i varem ser la única organització de la província de Girona que va fer un mostreig estadística del seguiment de la vaga.
En el món del comerç és on l’estimació era d’una afectació del 37%, però que com tots sabem ens varem trobar que amb el pas dels piquets i que va afectar molt a les zones centre, sobretot la de Ripoll, en la que molts comerços ni tant sols varen obrir, i com a contraposició el comerç de Campdevànol va decidir tancar i en canvi a les Valls de Camprodon i Ribes varen tenir una jornada quasi normal, al igual que Sant Joan.
Cal destacar com a elements negatius les declaracions del portaveu de CCOO,el Senyor Joan Baz dient que “passarien la llista de comerços que no tanquessin als seus afiliats perquè no hi compressin més” com declaracions totalment fora de lloc i inacceptables; i destacar els incidents a AUTOCARS MIR, varen tenir piquets (varis cotxes davant la porta) ahir a la tarda vespre que varen impedir la sortida d’autocars i que per exemple no poguessin recollir als treballadors del torn de tarda de una o més empreses.
Com a conclusió podríem dir el que varem dir abans del dia 29, és a dir que era una vaga inoportuna i inútil i que no ha servit de res, ja que el govern segueix endavant amb les seves reformes, imposades des de Brussel•les, i que no ha volgut fer sang dels resultats obtinguts per la vaga i ha escollit una posició de moderació i distanciament.
Els empresaris ens quedem en canvi amb la valoració econòmica que farem d’un dia perdut.
