Si alguna cosa podem dir, actualment, en plena crisi econòmica i laboral, és que s’està deixant de banda el millor de les persones o, fins i tot, a les persones. Conceptes com investigació, desenvolupament, innovació, talent etc. que fins ara s’havia intentat potenciar des de les empreses, han quedat en un segon pla. Les empreses, sobretot les petites i mitjanes empreses, entenen aquests conceptes com aspectes a tenir en compte en èpoques de bonança.
La gestió dels recursos humans, tot i ser entesa per aquestes empreses com a prescindible en temps de rescissió econòmica, pot ser més important fins i tot que en millors èpoques. Tot i la dificultat d’aquestes en la utilització d’aquests tipus d’estratègies, la retenció més que no pas la inversió en nou talent, pot ser una bona alternativa.
Si bé és cert que les grans companyies i organitzacions són les que poden aplicar pràctiques innovadores de recursos humans, la retenció de talent dins d’una empresa és una opció viable i perfectament aplicable a totes les empreses i a tots els nivells. La rigidesa interna i altres sistemes caducs han de ser substituïts per la transparència i les bones pràctiques. La identificació dels treballadors amb més iniciativa, els més implicats o amb més projecció, saber qui aporta què etc. ha d’anar acompanyat d’una distinció, motivació i una potenciació del desenvolupament de les persones. L’empresari ha d’aprendre a premiar el treballador, a mimar-lo. Ha d’incorporar nous sistemes que van més enllà de la retribució.
Cal destacar que la gestió dels recursos humans no és fàcil i que s’ha d’anar cultivant de manera continuada i sense pressa. Les empreses que en l’actual moment han optat per aplicar polítiques d’aquest tipus s’han trobat amb pocs resultats. Són empreses que abans de la crisi tampoc tenien en compte aquest tipus d’estratègies. Per contra, quan la conjuntura econòmica millori seran aquestes mateixes les que més opcions tindran de perdre capital humà.
El factor humà crea un valor diferencial enfront als competidors i pot arribar a ser el millor coneixedor dels punts forts i dèbils d’una empresa. Així doncs, la retenció de talent és la millor inversió que una empresa pot fer, entenent aquest talent com a base del seu coneixement i competitivitat.
Montse Anglada
Àrea Ocupació UIER
dijous, 26 de maig del 2011
SABER ESCOLTAR
Segurament si et diuen que has d’aprendre a escoltar amb els ulls et semblarà una tonteria o, simplement, no entendràs que t’estan dient. Doncs bé, aquest és el títol del llibre del qual vaig assistir a la seva presentació. En un primer moment també em va cridar l’atenció però de seguida vaig saber de què es tractava. La veritat és que, a vegades, només necessites que algú t’expliqui les coses des d’un punt de vista diferent, per entendre-les i per interioritzar-les. Aquesta vegada, el tema va ser: saber escoltar. Saber escoltar vist com un procés fotogràfic.
Concretament, saber escoltar dins el món empresarial. Un món on tothom va enfeinat, on tot és urgent, on a tothom li falta temps, on el temps és or i on la manera d’optimitzar-lo és essencial. Tot això serveix d’excusa, sovint, per justificar el fet que ens oblidem de coses tant importants com pot ser escoltar. La gent que estem dins el món dels recursos humans en som més conscients, però, tot i això, ens és igualment difícil. A vegades és cosa de cinc minuts, cinc minuts que poden ser, en molts casos, la solució a algun problema, el sorgiment d’una idea, o, simplement, la presa de consciència que tots som persones. A tots ens agrada ser escoltats i a la feina, també.
Cal ser conscient que, darrera un professional, sempre hi ha una persona. Tot i que és senzill de dir, a vegades, és difícil de tenir en compte. I més si ens ho mirem des del punt de vista d’un directiu. De fet, és aquest, qui més n’hauria de ser conscient ja que és bàsic per el bon funcionament de la companyia, un bon funcionament de l’equip humà. Només si les persones es senten escoltades, recolzades i acompanyades sentiran que pertanyen a una companyia i es sentiran implicades en un projecte. Acompanyar a les persones dins una organització en el seu creixement personal i professional ajudarà a fidelitzar a aquestes persones dins una empresa. Això augmentarà la motivació, l’optimisme, el compromís, la creativitat i la innovació d’aquestes, la qual cosa repercutirà en els resultat generals de la companyia. I el que es més important, facilitar el creixement de les persones t’ajudarà també a créixer com a professional i com a persona.
Ens hem de parar a escoltar les persones i fer-ho com si tinguéssim la intenció de fer una fotografia. Ens hem de concentrar en allò que volem escoltar, triar un espai i sortir de tota distracció, apropar-nos a la persona i captar el que ens està explicant.
Hem d’aprendre a escoltar als que ens envolten i a les persones que pertanyen a un equip o empresa. Hem de tenir en compte les opinions, els consells, els suggeriments, etc i, no només això. Ens hem de ficar a la pell dels altres sense contagiar-nos de les circumstàncies i sentiments d’aquestes per poder entendre els seus comportaments i pensaments. No ens podem deixar endur per etiquetes ni prejudicis. Hem d’escoltar i no podem utilitzar aquesta escolta per desfogar-nos o explicar els nostres problemes. Hem de ser objectius, ajudar als nostres col•laboradors a analitzar les situacions, a analitzar-se a ells mateixos i a analitzar els seus problemes. Només així les persones avançaran i les empreses també. No cal ser un expert, no cal ser un professional ni un psicòleg, només cal, com diu el llibre, mirar des del visor d’una càmera.
Montse Anglada. Àrea d’Ocupació UIER
Concretament, saber escoltar dins el món empresarial. Un món on tothom va enfeinat, on tot és urgent, on a tothom li falta temps, on el temps és or i on la manera d’optimitzar-lo és essencial. Tot això serveix d’excusa, sovint, per justificar el fet que ens oblidem de coses tant importants com pot ser escoltar. La gent que estem dins el món dels recursos humans en som més conscients, però, tot i això, ens és igualment difícil. A vegades és cosa de cinc minuts, cinc minuts que poden ser, en molts casos, la solució a algun problema, el sorgiment d’una idea, o, simplement, la presa de consciència que tots som persones. A tots ens agrada ser escoltats i a la feina, també.
Cal ser conscient que, darrera un professional, sempre hi ha una persona. Tot i que és senzill de dir, a vegades, és difícil de tenir en compte. I més si ens ho mirem des del punt de vista d’un directiu. De fet, és aquest, qui més n’hauria de ser conscient ja que és bàsic per el bon funcionament de la companyia, un bon funcionament de l’equip humà. Només si les persones es senten escoltades, recolzades i acompanyades sentiran que pertanyen a una companyia i es sentiran implicades en un projecte. Acompanyar a les persones dins una organització en el seu creixement personal i professional ajudarà a fidelitzar a aquestes persones dins una empresa. Això augmentarà la motivació, l’optimisme, el compromís, la creativitat i la innovació d’aquestes, la qual cosa repercutirà en els resultat generals de la companyia. I el que es més important, facilitar el creixement de les persones t’ajudarà també a créixer com a professional i com a persona.
Ens hem de parar a escoltar les persones i fer-ho com si tinguéssim la intenció de fer una fotografia. Ens hem de concentrar en allò que volem escoltar, triar un espai i sortir de tota distracció, apropar-nos a la persona i captar el que ens està explicant.
Hem d’aprendre a escoltar als que ens envolten i a les persones que pertanyen a un equip o empresa. Hem de tenir en compte les opinions, els consells, els suggeriments, etc i, no només això. Ens hem de ficar a la pell dels altres sense contagiar-nos de les circumstàncies i sentiments d’aquestes per poder entendre els seus comportaments i pensaments. No ens podem deixar endur per etiquetes ni prejudicis. Hem d’escoltar i no podem utilitzar aquesta escolta per desfogar-nos o explicar els nostres problemes. Hem de ser objectius, ajudar als nostres col•laboradors a analitzar les situacions, a analitzar-se a ells mateixos i a analitzar els seus problemes. Només així les persones avançaran i les empreses també. No cal ser un expert, no cal ser un professional ni un psicòleg, només cal, com diu el llibre, mirar des del visor d’una càmera.
Montse Anglada. Àrea d’Ocupació UIER
Subscriure's a:
Missatges (Atom)