El programa FORMA i CONTRACTA és un programa subvencionat per el Servei d’Ocupació de Catalunya orientat a la formació professional per a l’ocupació amb compromís de contractació per part de les empreses que hi participin.
El programa consisteix en la organització d’una sèrie d’accions formatives orientades al 100% a formar a les persones en un lloc de treball concret. És a dir, les persones es formaran per adquirir coneixements habilitats i capacitats, que més endavant, portaran a la pràctica quan ocupin el lloc de treball per el qual han estat formades.
Les accions d’aquest programa s’adrecen prioritàriament a persones en situació d’atur amb l’objectiu principal d’aconseguir la inserció o reincerció laboral d’aquestes i cobrir, al mateix temps, aquelles ocupacions que requereix el sistema productiu.
La importància del programa és assegurar l’eficàcia mitjançant el compromís de contractació, per part de les empreses que hi participen, en contractar un mínim d’un 60% de les persones formades, entenent coma persones formades les que han assistit un mínim del 70% de les accions formatives.
No és necessari que les accions formatives estiguin organitzades i planificades per la mateixa empresa si no que aquesta ho podrà derivar o subcontractar a una altra entitat. Aquestes accions formatives seran 100% subvencionades pel SOC.
Una vegada les persones han estat formades, l’entitat que hagi adquirit el compromís de contractació haurà de realitzar una selecció de les persones que voldrà contractar i fer aquesta contractació efectiva en un termini no superior a 4 mesos després de la finalització de la formació. El contracte no podrà ser inferior a 6 mesos a jornada completa o el temps equivalent si parlem de temps parcial.
Les sol•licituds es podran presentar fins el 31 d’octubre de 2011. Les empreses podran participar dins les accions formatives que des de la Unió Intersecotrial Empresarial del Ripollès s’organitzaran tenint en compte continguts formatius adaptats a les necessitats de les empreses.
Les empreses que es trobin amb futures necessitats de contractació poden dirigir-se a la nostra entitat per informar de les característiques d’aquests llocs de treball a cobrir. A partir d’aquí es procedirà a l’organització i impartició de la formació: es formaran a les persones des d’una basant teòrica a les nostres instal•lacions i des d’una basant pràctica dins la mateixa empresa (si aquesta ho considera necessari).
Cal destacar la importància d’aquest programa ja que significa una oportunitat per les empreses que tenen previsió de contractar. Aquestes empreses poden formar les persones per un lloc de treball concret abans de ser contractades, tenint en compte les característiques d’aquest lloc a ocupar i sense cap cost per aquesta.
Montse Anglada Guillamet
Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès
Responsable Àrea d’Ocupació
rocupacio@uier.org
divendres, 3 de juny del 2011
dimecres, 1 de juny del 2011
La gestió del canvi
Ningú pot negar que l’entorn en el qual estem vivint és un entorn incert i canviant. Aquests canvis representen per a les persones situacions de transició que les desorienten. Passa el mateix si parlem d’empreses i organitzacions.
Tots sabem que els canvis són necessaris però també sabem que la paraula canvi, en un primer moment, ens porta a pensar en conceptes com: incertesa, transició, pèrdua de control, període d’adaptació, etc. Això fa que, en general, es produeixi una resistència al canvi. Tant és així, que sempre s’ha dit que l’home és una animal de costums. A les persones ens agrada tenir el control per sentir-nos més segurs i ens agrada aferrar-nos a aquelles estratègies que ens van servir en un passat. De manera semblant, les famílies, les organitzacions i les societats evolucionen o creen pautes que, una vegada establertes, no deixen pas fàcilment a la novetat.
La necessitat de dominar el canvi és, doncs, un dels majors desafiaments de les organitzacions del segle XXI. Les empreses han d’evolucionar i tirar endavant. Per fer-ho, és un imperatiu, estar obert al canvi. No és una tasca fàcil ja que això vol dir, per l’empresa i les persones que la formen, renunciar a certs hàbits, a adquirir-ne de nous, a oblidar certs vincles que havien estat importants però que esdevenen irrellevants, a perdre el control de determinats procediments, i a adquirir-ne de nous. Malgrat això, tots som conscients de la necessitat d’obrir-nos als canvis com una manera de sobreviure. De fet, tant si parlem de persones com d’organitzacions, aquestes han de veure el canvi com una oportunitat i no com un càrrega o fins i tot una tragèdia.
És aquí quan entra en joc la capacitat de les persones, dins de les organitzacions, per adaptar-se als canvis. No es produirà cap canvi si les persones no modifiquen certes actituds. Per fer-ho, les persones han de veure el canvi com una manera d’aprendre, de créixer i d’evolucionar. Han de veure el canvi com una manera de progressar professionalment més enllà dels estudis i coneixements ja adquirits. En aquest sentit, serà necessària una tasca del directiu o del líder ja que aquest haurà de creure en el canvi per poder-lo justificar i per poder explicar avantatges i inconvenients. Haurà de demanar la cooperació de tots els seus col•laboradors fent-los partícips del nou projecte. Per tant, s’haurà de gestionar el canvi des de les persones perquè, si hi ha un cavin extern, hi ha d’haver un canvi intern. Un canvi dins les organitzacions però també dins de les persones.
Montse Anglada Guillamet
Responsable Àrea ocupació. UIER
Tots sabem que els canvis són necessaris però també sabem que la paraula canvi, en un primer moment, ens porta a pensar en conceptes com: incertesa, transició, pèrdua de control, període d’adaptació, etc. Això fa que, en general, es produeixi una resistència al canvi. Tant és així, que sempre s’ha dit que l’home és una animal de costums. A les persones ens agrada tenir el control per sentir-nos més segurs i ens agrada aferrar-nos a aquelles estratègies que ens van servir en un passat. De manera semblant, les famílies, les organitzacions i les societats evolucionen o creen pautes que, una vegada establertes, no deixen pas fàcilment a la novetat.
La necessitat de dominar el canvi és, doncs, un dels majors desafiaments de les organitzacions del segle XXI. Les empreses han d’evolucionar i tirar endavant. Per fer-ho, és un imperatiu, estar obert al canvi. No és una tasca fàcil ja que això vol dir, per l’empresa i les persones que la formen, renunciar a certs hàbits, a adquirir-ne de nous, a oblidar certs vincles que havien estat importants però que esdevenen irrellevants, a perdre el control de determinats procediments, i a adquirir-ne de nous. Malgrat això, tots som conscients de la necessitat d’obrir-nos als canvis com una manera de sobreviure. De fet, tant si parlem de persones com d’organitzacions, aquestes han de veure el canvi com una oportunitat i no com un càrrega o fins i tot una tragèdia.
És aquí quan entra en joc la capacitat de les persones, dins de les organitzacions, per adaptar-se als canvis. No es produirà cap canvi si les persones no modifiquen certes actituds. Per fer-ho, les persones han de veure el canvi com una manera d’aprendre, de créixer i d’evolucionar. Han de veure el canvi com una manera de progressar professionalment més enllà dels estudis i coneixements ja adquirits. En aquest sentit, serà necessària una tasca del directiu o del líder ja que aquest haurà de creure en el canvi per poder-lo justificar i per poder explicar avantatges i inconvenients. Haurà de demanar la cooperació de tots els seus col•laboradors fent-los partícips del nou projecte. Per tant, s’haurà de gestionar el canvi des de les persones perquè, si hi ha un cavin extern, hi ha d’haver un canvi intern. Un canvi dins les organitzacions però també dins de les persones.
Montse Anglada Guillamet
Responsable Àrea ocupació. UIER
Subscriure's a:
Missatges (Atom)