Ningú pot negar que l’entorn en el qual estem vivint és un entorn incert i canviant. Aquests canvis representen per a les persones situacions de transició que les desorienten. Passa el mateix si parlem d’empreses i organitzacions.
Tots sabem que els canvis són necessaris però també sabem que la paraula canvi, en un primer moment, ens porta a pensar en conceptes com: incertesa, transició, pèrdua de control, període d’adaptació, etc. Això fa que, en general, es produeixi una resistència al canvi. Tant és així, que sempre s’ha dit que l’home és una animal de costums. A les persones ens agrada tenir el control per sentir-nos més segurs i ens agrada aferrar-nos a aquelles estratègies que ens van servir en un passat. De manera semblant, les famílies, les organitzacions i les societats evolucionen o creen pautes que, una vegada establertes, no deixen pas fàcilment a la novetat.
La necessitat de dominar el canvi és, doncs, un dels majors desafiaments de les organitzacions del segle XXI. Les empreses han d’evolucionar i tirar endavant. Per fer-ho, és un imperatiu, estar obert al canvi. No és una tasca fàcil ja que això vol dir, per l’empresa i les persones que la formen, renunciar a certs hàbits, a adquirir-ne de nous, a oblidar certs vincles que havien estat importants però que esdevenen irrellevants, a perdre el control de determinats procediments, i a adquirir-ne de nous. Malgrat això, tots som conscients de la necessitat d’obrir-nos als canvis com una manera de sobreviure. De fet, tant si parlem de persones com d’organitzacions, aquestes han de veure el canvi com una oportunitat i no com un càrrega o fins i tot una tragèdia.
És aquí quan entra en joc la capacitat de les persones, dins de les organitzacions, per adaptar-se als canvis. No es produirà cap canvi si les persones no modifiquen certes actituds. Per fer-ho, les persones han de veure el canvi com una manera d’aprendre, de créixer i d’evolucionar. Han de veure el canvi com una manera de progressar professionalment més enllà dels estudis i coneixements ja adquirits. En aquest sentit, serà necessària una tasca del directiu o del líder ja que aquest haurà de creure en el canvi per poder-lo justificar i per poder explicar avantatges i inconvenients. Haurà de demanar la cooperació de tots els seus col•laboradors fent-los partícips del nou projecte. Per tant, s’haurà de gestionar el canvi des de les persones perquè, si hi ha un cavin extern, hi ha d’haver un canvi intern. Un canvi dins les organitzacions però també dins de les persones.
Montse Anglada Guillamet
Responsable Àrea ocupació. UIER
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada