La vaga general del 14 N

Les dades de seguiment de la vaga general del dia 14 al Ripollès, ens diuen que l’aturada laboral va esser notablement inferior a la vaga general del mes de març ( 8,5 % d’aturada front 28,76% al mes de març). No és la meva intenció entrar en cap ball de xifres en concret però sí que és interessant constatar que en contrast al poc ressò de l’aturada laboral, sí que en la manifestació de la tarda es va evidenciar una assistència important de gent amb ganes de fer sentir la seva veu i la seva insatisfacció. La insatisfacció és legítima i justificada. Tots estem fatigats de les retallades i d’una situació econòmica que no controlem i que ens agredeix sostingudament. Unes taxes d’atur insostenibles, i més si tenim en compte que aquest atur afecta de manera especial i sagnant als joves; retallades en sectors socialment irrenunciables com són els serveis sanitaris i la educació, també en els serveis socials a les persones discapacitades i a les persones dependents . . . I per els que encara tenim feina, el temor de que potser la puguem perdre, degut a la inestabilitat econòmica, o a reajustaments productius. I tot això alimenta una espiral de contenció i fre al consum que encara empitjora més la realitat econòmica. I no veiem per on en podem sortir, i cada dia que passa ens anuncien un empitjorament de les finances públiques que comportaran segurament noves retallades . . . . I per això entenc que la queixa del dia 14 és justificada. Hi ha motiu. Però, la millor manera de manifestar la nostra queixa és aturant el país ? La millor manera de manifestar la nostra queixa és impedir que els que vulguin treballar ho puguin fer ? La millor manera de manifestar la nostra queixa és enfrontar els ciutadans entre els que volen fer la vaga i els que no la volen fer ? Per què els drets dels uns són superiors als dels altres ? Això no és legítim (i menys al segle XXI) i no estic d’acord amb aquests comportaments i els rebutjo de ple. Els resultats de seguiment de la vaga del dia 14, mostren clarament que bona part dels ciutadans no varen secundar la convocatòria d’aturar l’activitat laboral i sí que, en canvi, varen recolzar la manifestació que va tenir lloc al caure la tarda. És evident, doncs, que els ciutadans no varen veure clar que el mitjà fora una vaga laboral però que, per altre part, volien protestar per una situació que els incomoda i per una actuació de la classe política que no sembla aportar les solucions adequades a la situació econòmica del país. I hem de reclamar als polítics que defineixin unes prioritats més d’acord a aquest sentiment i que, com ja he comentat en alguna altre ocasió, ara ha arribat el moment de posar per davant les persones, per davant de les pròpies institucions i del manteniment del sistema, perquè si les institucions i el sistema no són els que convenen a les persones, potser el que cal és canviar-los. Ens cal un sistema polític que s’adapti millor a la realitat social del país, però el que no ens cal es autolesionar-nos nosaltres mateixos en el cor de la nostra economia, aturant l’activitat econòmica de les empreses i dels autònoms que ni són els responsables de la situació econòmica que tenim, ni són l’enemic a batre en aquesta lluita. No ens equivoquem, ens en sortirem generant riquesa. Ens en sortirem generant activitat que permeti tenir feina. I aquesta activitat la generen els empresaris, petits i grans, els autònoms i els nous emprenedors.

Eudald Castells Martí
President de la UIER