El setmanari “El Temps”, publica un interessant article que és la traducció del també setmanari alemany “Der Spiegel” que tracta sobre els aliments que ens arriben de la Xina.
En els darrers anys, la Xina s’ha transformat en el principal proveïdor d’aliments a Europa. Qualsevol aliment que requereix molta mà d’obra barata i una producció de grans quantitats, pot satisfer les demandes de les multinacionals del sector.
Amb productes com els alls, la mel, i un llarg etcétera, són pràcticament els únics que abasteixen a tot el món.
Els principals problemes dels productes alimentaris xinesos, és l’ambient local de producció que conté una gran contaminació, i un abús de pesticides que són tòxics pels conreus, així com el subministrament d’antibiòtics als animals i la manca total d’escrúpols.
Fa un temps, es va produir una intoxicació massiva amb la llet maternitzada per a infants, degut a la incorporació a la llet d’un producte químic anomenat “melanina química”. Aquesta substància que afegien els productors xinesos a la llet, era molt perjudicial per a als ronyons de les persones.
Els alemanys, continua l’article, s’han adonat de la quantitat d'aliments que consumeixen de procedència xinesa, quan milers de nens varen patir vòmits i diarrees en una epidèmia que es va atribuir a les maduixes contaminades amb un producte químic anomenat “norovirus”.
Bé, l’article en qüestió és molt llarg i dóna molts detalls del tema, però hom es pregunta que essent Alemanya capdavantera a Europa, quins són els controls que tenen sobre un tema tan delicat com és la alimentació?.
No vull pensar el que pot passar al nostre país, ja que la possibilitat de fer diners trenca moltes barreres de control.
Cal dir que la Xina produeix també productes de qualitat però aleshores el preu és un altre.
Fins ara ens proveïm de roba, telèfons, màquines i un llarg etc més, que ens ve de la Xina ja que els preus són molt baixos, fet que provoca que les empreses d’aquí no puguin competir i hagin de tancar.
Ara sembla que això continua en el sector alimentari, caldrà doncs estar alerta i valorar molt més el nostre productor local o nacional, que a més dóna feina a la gent d’aquí.
Sense caure amb el proteccionisme, comprar el que fem, ens dóna feina i en el cas alimentari, ens dóna també seguretat de consumir productes tal com cal.
Joan Rafart i Molas
Membre de la Junta de la Uier
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada