Permanentment em pregunto què més podríem fer per orientar l'activitat econòmica del nostre territori (el Ripollès, Girona, Catalunya) vers la superació de la situació actual d'estancament i de baix ritme en què es troba, i que s'encomana com una mala cosa.
I al capdavall sempre arribo, a l'igual que altres entorns i experts millor preparats que jo, a les mateixes propostes: innovació, exportació, nous emprenedors. Com una cançó enfadosa que no em puc treure del cap.
És a aquests darrers, als nous emprenedors, a qui voldria referir-me avui, una mica potser perquè vaig sortir de la sessió de Camelot Capital al Ripollès que es va fer el passat dia 16 a la seu de la UIER, prou engrescat amb els projectes que es van presentar i amb l'ambient que es va crear entre els que els presentaven i els que estàvem allà per escoltar-los.
I em vaig convèncer que és molt important trobar la idea, és molt important tenir la vocació i la voluntat d'engegar el propi negoci. Ho necessitem. Ens cal, com el pa que mengem, que sorgeixin noves iniciatives d'activitat i nous emprenedors que es proposin fer-les realitat i triomfar. Que somniïn a triomfar i que s'hi il·lusionin.
I ja costa de concretar una bona idea. Podem començar només amb les ganes de tenir un projecte. Això sol ja és un exercici complex i cal que fem de la necessitat virtut. I si fem..., i si això ho fem d'aquesta altra manera? I si l'oferta l'enfoquem en aquest altre sentit? I si podem fer una aplicació diferent? I si...
La idea és imprescindible, i cal treballar-la per donar-hi forma, per concretar, per definir-ne l'abast i els límits. Però un cop tenim la idea, no n'hi ha prou. Moltes vegades una bona idea no prospera. I això és terrible! Quan això passa no perdem només una idea, una oportunitat, podem perdre també un emprenedor i això és com perdre la mare dels ous.
No s'hauria de malmetre una bona idea, i tant que no! però només amb la bona idea no n'hi ha prou, i massa vegades ens quedem aquí, amb la idea.
Aquest pas és crucial. Hem de passar de la idea al negoci.
Tenim la idea i ara hem d'imaginar el negoci. Concretar la proposta, potser acotar-la, no desbarrar imaginant potencials creixements o derives. Ja creixerà.
Ara concretem i centrem-nos en fer un negoci de la idea.
Què proposem? Quines avantatges té respecte el que ja hi ha o quines mancances cobreix o quines noves aplicacions suggereix, o quins atractius té?
Abans d'avançar més ens cal contestar unes preguntes clau per a qualsevol negoci: Qui ens ho comprarà? A quin preu estarà disposat a comprar-ho? Com ens guanyarem la vida venent aquest preu? Quants clients podem trobar i on els trobarem? Com arribarem a aquests clients? Quan val arribar-hi?
No hauriem d'avançar en el projecte sense contestar-nos aquestes preguntes amb rigor. Concretar en aquest aspecte ens portarà a confirmar la nostra il·lusió i expectatives.
Després ve l'hora del pragmatisme: Com es produirà? Quins materials ens calen? Quines tècniques? Com les adquirim? Quant valen?
Sempre arribem a haver de posar damunt la taula quan val posar en marxa el nostre projecte, quins recursos econòmics necessitem i si tenim o no prou recursos nosaltres mateixos.
I tant que és un aspecte bàsic el del finançament però, després d'assistir a aquesta sessió de Camelot al Ripollès, sense ser la panacea, estic convençut que si el projecte està ben acotat, si hem ponderat bé el mercat a qui l'adrecem, hem valorat el preu que en podem obtenir i com ens hi guanyem la vida a aquest preu (això és basic), serem capaços de trobar el finançament.
I aquí sí que a la UIER et podem donar un cop de mà.
Si tens uns idea, il·lusiona't i no la deixis. Si vols que t'ajudem a concretar-la i a concretar el teu pla de negoci, a la UIER et podem ajudar. Compta-hi! Informa't sobre el nostre programa d'acompanyament als emprenedors Ripollès emprèn!
Eudald Castells
President de la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada