Esgotat!

Ho sento pels bons professionals de la premsa i de la ràdio i la TV, però algú ho havia de dir: m’esgoteu!

Cada matí, a casa, mentre preparem l’esmorzar i també mentre esmorzem, escoltem la ràdio, que ens acompanya i que ja tenim com una bona amiga.

Alguns dies la feina em porta una mica més lluny i la companyia de la ràdio s’allarga una bona estona més, mentre condueixo.

I ja fa molts dies que, en arribar a destí, gairebé no sé si em sento amb forces d’empènyer la porta per entrar. I em falta l’esperit per saludar a companys i companyes amb una mica d’ànim i bon rotllo.

I és que ja de bon matí ens aclapareu amb tantes i tantes males notícies sobre la situació econòmica, de les males expectatives, de les retallades que ens ofeguen, de noves retallades que se’ns apropen, de la manca de feina, dels ERO’s, dels desnonaments. . .

I tot és cert i, per desgràcia, son notícies que cal donar.  Però voleu dir que cal donar-les vuit vegades en només dues hores ? És que de vuit a déu aquesta lletania es repeteix cada quart d’hora !, i al capdavall jo quedo esgotat i una mica exànime. 

Necessito saber que al costat de tot això, la vida segueix, i que hi ha qui somriu, hi ha qui gaudeix, hi ha qui l’encerta i ho comparteix, hi ha qui l’espifia i recomença, hi ha qui s’esforça, hi ha qui proposa, hi ha qui s’apassiona, hi ha a qui li surt millor i hi ha qui no se’n surt però no para.

I normalment totes aquestes coses tenen, si ho tenen, només un petit solt en pàgines interiors de la premsa escrita i molt poc, o cap, ressò a la ràdio i a la televisió.

I a mi em fa falta que m’ho esmentin més i que m’ho facin viure més. Necessito encomanar-me de l’ànim, de la lluita, de les il·lusions i desil·lusions dels meus conciutadans, dels seus encerts i desencerts que també són els meus i amb els que m’hi trobo bé, perquè jo també en tinc d’il·lusions i desil·lusions, d’encerts i desencerts i necessito saber que no estic sol, que a mi em passa com als altres i que val la pena de tornar-hi.

Fa pocs dies he tingut l’oportunitat d’assistir a diversos actes que m’han encomanat bon ànim i que segurament, al Ripollès, tots hem viscut més directament o de passada, però que em semblen remarcables perquè ens aparten d’aquest entorn de tristor, de desànim, d’impotència.

La jornada Camelot a la UIER (presentant projectes de nous emprenedors, perquè en mig d’aquest desori econòmic, encara hi ha qui vol emprendre un nou projecte empresarial), la inauguració a l’AER de les noves pistes de pàdel (resultat de l’iniciativa i l’esforç dels socis que, també en aquests moments de crisi, saben trobar els recursos per mantenir una bona oferta per al seu club i els seus associats), la conferència d’en Lluís Bonada sobre en Ramon Casanova (un reconeixement a l’inventiva i l’iniciativa emprenedora), l’entrega de premis Gerbert (resultat del treball i participació dels estudiants de batxillerat, amb treballs molt reeixits i seriosos, per cert), l’entrega del premi “Compromís” de les JNC a en Joan Vilalta (reconeixement a una actitud vital de participació i compromís social, que és un estímul i un model per a tots), la fira del bestiar i també el dinar de germanor de Sant Isidre,  la Festa Major de Ripoll (aquest any amb bon temps), la Festa de la Llana (llàstima del mal temps).

Em convenia fer aquest petit recull d’actes i accions que la societat civil ha emprés i portat a terme (i els que m’han passat per alt !) en ben pocs dies, perquè és bo que visionem que les persones tenim iniciativa, emprenem, apreciem el lleure i la convivència social, estimem els orígens i reconeixem i agraïm l’estima dels altres. I que això és el que volem.

I amb aquest estímul sí que, de bon matí, empenyo la porta amb forces renovades, i saludo als companys i companyes amb bon ànim i ganes de començar la feina.

Eudald Castells Martí
President de la Unió Intersectorial empresarial del Ripollès (UIER)